Tot i que les reunions dels prohoms dels pobles tenen una tradició remota, fou el 1419 que es crea el Consell General, conegut també com a Consell de la Terra. El formaven representants de les parròquies i havien de tractar els temes que afectaven el conjunt de les valls i les seves relacions amb els veïns.

Un sistema polític únic

D’aleshores ençà, la institució ha experimentat una evolució en el seu funcionament. Des del 1993 ha esdevingut un parlament dins d’un estat de dret que es defineix amb  un règim polític de característiques úniques, el coprincipat parlamentari. El cap d’Estat el formen els dos coprínceps, el president de la República francesa i el bisbe d’Urgell. El poder legislatiu és del Consell General, el Govern és l’executiu i el Consell Superior de la Justícia, el judicial, a més del Tribunal Constitucional.

S’escriu la primera història d’Andorra

El 1748, un advocat andorrà, Antoni Fiter i Rossell, va lliurar un volum manuscrit al Consell General. Era el Manual Digest, la primera compilació de la història d’Andorra, que li havia encarregat el mateix Consell General. Es refereix a les raons dels seus dos sobirans, el francès i l’episcopal, així com als costums i les pràctiques de les institucions. Uns quants anys més tard, el 1763, Antoni Puig, sacerdot, va reescriure aquesta obra en un altre document, que porta el títol de Politar.

Síndics i consellers generals

Tricorni tradicional dels consellers generals

Del segle XV a mitjans del segle XVIII, tenien dret a formar part del Consell General els prohoms. De mica en mica i en un procés que durà fins al 1973, els drets polítics es van anar estenent a tots els nacionals, i per tant podien votar i ser elegits com a consellers generals.

Des del primer moment, fins i tot amb anterioritat al 1419, els representants del poble comptaven amb el síndic, missatger o procurador, elegit per executar els acords presos i representar el Consell General.

Des de 1993. L’inici d’una nova etapa

Quan es va redactar la Constitució del 1993 es va preveure que els consellers generals fossin 28 o 42. L’edifici de la Casa de la Vall, monument del país, no permetia noves ampliacions. Per aquest motiu i per les noves necessitats parlamentàries, sense oblidar les tecnològiques, es va prendre la decisió de construir un nou edifici que pogués acollir els 42 parlamentaris previstos en el text així com totes les activitats que exigia la nova ordenació jurídica.

El Consell General, avui

Actualment hi ha 28 consellers generals, que s’organitzen per grups parlamentaris, els presidents dels quals formen la Junta de Presidents. El Reglament, que té rang de llei, estipula l’existència de vuit comissions legislatives permanents. Els consellers generals també participen en les assemblees parlamentàries internacionals, com la del Consell d’Europa, la de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació Europea (OSCE-PA), la Unió Interparlamentària i la de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, el Fòrum Parlamentari Iberoamericà i l’Assemblea Parlamentària de la Mediterrània.

Sala de sessions del nou edifici

Discurs del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon (abril de 2013)