Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sections

Sou a: Inici / La Casa de la Vall / Història

Una casa amb història

Situada al centre d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall és un dels monuments més coneguts d'Andorra que dóna l'oportunitat de conèixer la particular història i el sistema institucional del Principat d’Andorra. L'edifici data de final del segle XVI i el 1702 es va convertir en la seu d’un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d’Europa, el Consell General, creat el 1419.

Està oberta al públic amb un servei de visites guiades, en diversos idiomes, amb reserva prèvia.

 

Una casa per a tothom

A la porta d’entrada, un escut porta la data del 1580, any de la construcció de l'edifici, ubicat sobre un roc que dominava tota la vall del riu Valira. Actualment, l’estructura és la mateixa que la del segle XVI, però l’edifici ha sofert algunes modificacions, la més recent del 1962.

Una casa per a tothom

El desembre de 1702, el Consell General va adquirir aquesta casa per a les reunions dels consellers generals, que representaven les parròquies, la divisió territorial andorrana. L'edifici també va acollir els tribunals de justícia, com es llegeix a la inscripció de l’escut sobre la porta principal, “Domus Concilij et Justitia Sedes”. 

En el segle XX, les necessitats del creixement van portar a utilitzar altres locals fins a arribar a construir el 2011 un nou espai per a la institució parlamentària.

Els jardins, un passeig pel temps

Davant de la casa, allà on hi havia un penya-segat, s’obre una plaça construïda el 2011, en el projecte del nou edifici, que permet una nova perspectiva de l’antiga casa i ofereix una esplèndida vista sobre les valls.

Tot al voltant de la Casa de la Vall, hi podem trobar dates i escultures que rememoren moments significatius d’Andorra.

1278

7è centenari del primer pariatge, escultura commemorativa

El 1278, el 8 de setembre es van reunir el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix i Vescomte de Bearn, Roger Bernat III. Ho van fer en presència del rei Pere II d'Aragó per posar fi a les hostilitats que havien mantingut al llarg del segle XIII amb un acord, el Pariatge, un dels documents més importants d'Andorra sobre el qual es basa el sistema polític del coprincipat.

Set-cents anys més tard, el 1978, es va celebrar el 7è centenari i el Consell General va encomanar per a l'ocasió una escultura en commemoració d'aquella data, situada a una façana lateral de l'edifici.

El Pariatge va instaurar un sistema de cosenyoriu pel qual el bisbe d'Urgell i el comte de Foix cobrarien el tribut dels seus súbdits andorrans cada any alternativament. Aquest acord evolucionarà envers el coprincipat, i des del 1993 amb la Constitució, esdevé un coprincipat parlamentari.

1580

Data de construcció de la Casa de la Vall, porta principal

A la porta principal, hi ha un escut en què es llegeix la data de 1580, que correspon a la construcció de l’edifici, just a sota del gran escut d’Andorra. La casa havia estat d’Antoni Busquets. En el mateix escut s'hi pot veure el seu nom abreujat i el símbol de la  seva família.

1702

La Casa de la Vall esdevé la seu del Consell General

El 1702, el Consell General va comprar l’edifici, que es va convertir en la seu del Consell General. Una mica més endavant, el 1763, es va posar l’escut d’Andorra.

L'escut està dividit en quatre quartes: al superior esquerre, la Mitra d’Urgell, al superior dret, els tres pals de gules dels comtes de Foix; a l’inferior esquerre, els pals de gules de la Corona d’Aragó i a l’inferior dret, les vaques del vescomtat de Bearn.

Al peu de l’escut, s’hi llegeix Virtus Unita Fortior, el lema d’Andorra que ve a dir que la virtut amb la unitat es fa més forta.


1866

Monument al primer centenari de la Nova Reforma

Davant l’edifici, de cara a la vall, una parella de ballarins dansa la Morisca, un ball tradicional d’Andorra. L'escultura, d'Antoni Viladomant és un homenatge a la Nova Reforma del 1866, que va atorgar el dret a vot i a ser elegibles a tots els caps de casa, no solament a les cases dels patricis, i va reorganitzar el Consell General.


1993

Monument als homes i dones d’Andorra que van voler la Constitució

En el referèndum celebrat el 14 de març de 1993 la ciutadania andorrana va expressar la seva voluntat d’esdevenir un estat de dret, democràtic i social, com diu l’article 1 de la Constitució. Al jardí posterior de l’edifici es va aixecar aquesta escultura, amb la silueta d’un home i una dona, que va guanyar el concurs convocat pel Consell General per commemorar aquesta data.