De l’arquitectura tradicional a la institucional
De l’arquitectura tradicional a l’arquitectura institucional
En la forma i materials, és una casa senyorial d'aquesta zona dels Pirineus. De planta rectangular, la construcció és de pedra lligada amb morter de calç i sorram, la coberta a dos vessants, de pissarra. L’interior es distribueix en tres crugies, que es poden apreciar bé tot i les reformes. La porta principal manté les dovelles de granit. La casa compta amb elements defensius a la façana que dóna sobre la vall, unes troneres amb obertures d’espitllera, i a la part posterior, s’aixeca una torre que dominava el camí ral.
1962
La reforma
Cap als anys 50 es van iniciar les primeres modificacions per donar-li un aire més solemne en una època de creixement econòmic, i el 1962 es va dur a terme una reforma molt aprofundida per convertir-la en un espai plenament parlamentari. Joaquim Ros de Ramis, arquitecte de Barcelona, rebé l’encàrrec de fer les modificacions.
 |
|---|
| Le palais des Vallées. Dibuix de Gaston Vuillier de 1888. Fons Biblioteca Nacional |
El projecte de Ros de Ramis va eliminar l’arrebossat de la façana i va incorporar una torre de defensa a la façana principal per aportar-hi simetria. A l’interior, es va canviar l’escala, però el més important és que s’hi va construir una veritable sala de sessions.
